Recognoverunt proceres. Transcripció del text original per Jaume M. Mans i Andreu Miñarro.

Edición:		VIII, 24 pág. y 1 hoja.
Lugar:		Barcelona
Editorial:		F. Camps Calmet
Año:		Derecho

El 1283, Pere III d'Aragó i II de Catalunya, conegut històricament como el Gran o el dels francesos, es troba en una situaciò preocupant como a conseqüència de l'aventura mediterrània que el porta a conquerir el Regne de Sicília i que l'enfronta amb el rei de França. Per tal d'assegurar la col.laboració dels seus regnes i terres, el rei d'Aragó i comte de Barcelona reuneix en cort general aragonesos i catalans successivament i es mostra generós en concessions polítiques i econòmiques. A la cort aragonesa, el rei atorga el privilegi general. A la cort catalana, el rei aprova importants disposicions per al conjunt de Catalunya i reconeix unes anomenades consuetuds per a la ciutat de Barcelona. Aquestes consuetuds impliquen un privilegi que serà conegut per les paraules amb les quals comença i que són: Lo recognoverunt proceres...Malgrat que el privilegi constitueixi un tot, se'n distingeixen dues parts: a la primera, el rei reconeix l'existència d'uns costums anteriors de la ciutat, mentre que a la segona, hi afegeix disposicions noves. A tot el conjunt li correspon la qualificació de privilegi en el sentit de llei privada o particular de Barcelona, per bé que aquest caràcter apareix remarcat a la segona part, mentre que a la primera predomina el caràcter consuetudinari (LALINDE ABADIA J., Recognoverunt proceres, en Documents jurídics de la història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Barcelona 1992, 20 edició, p. 163-164). PALAU 252402.