1953 In Memoriam FRANCESC PUJOL per F. Millet i L. Mª Millet ORFEÓ CATALÀ 60º ANIVERSARI

1953 SESSIÓ A LA MEMÒRIA

DEL

MESTRE FRANCESC PUJOL

Dintre el Cicle Commemoratiu del 60º Aniversari

de la Fundació de L´Orfeó Català

"El Mestre Francesc Pujol i l´Orfeó Català" per Fèlix Millet

"Aspectes de la Personalitat del Mestre Francesc Pujol" per Lluís Mª Millet

Palau de la Música Catalana

Dissabte, 16 de Maig del 1953

16 págs. incluidas portadas 213 x 155 mm. aprox. Papel biblia. Algunos puntos de óxido basicamente en las portadas. Alguna señal de doblez en cantos inferiores... poca cosa

*******************************************

Francesc Pujol i Pons (1878-1945) destaca per damunt de tot per la seva multidisciplinarietat en el context musical. Així, es descriu com a compositor, director, musicòleg, administrador, escriptor i assessor, entre moltes altres característiques. I des de tots aquests àmbits permet descobrir de manera extensa tant l’activitat pròpia de l’Orfeó Català com del Palau durant la primera meitat del segle XX, com també quina activitat musical es desplega a Catalunya, amb les programacions musicals del moment i les investigacions relacionades amb el folklore musical del nostre país. Pujol sentia un amor incondicional vers la música popular. Paral·lelament, el seu lligam amb l’Orfeó Català, que seguia les mateixes idees, fou l’instrument ideal per poder treballar des d’aquesta institució tot allò relacionat amb la música catalana i la seva recuperació en tots els gèneres i èpoques. La personalitat de Pujol, a més, estava molt lligada al rigor, que va ser un altre dels trets que el definien i que probablement li van permetre culminar amb èxit moltes de les seves activitats, ja fos com a professor, director, compositor o investigador. I finalment cal esmentar la seva constància en el treball. Pujol era un home que sabia prou bé que les coses no sorgeixen per si soles, i que la set ingent de coneixement i l’impuls que l’empenyia a fer tot allò que es proposava, havien d’estar units al treball constant, triangle d’atributs que el portaren a la fita que desitjava. Només així podem entendre que Pujol dugués a terme mil i una activitats sense deixar mai de banda la dedicació a la institució, l’Orfeó Català, amb un enorme sentiment d’entrega que, unit al seu rigor i constància en el treball, el van portar a culminar un treball professional de gran magnitud.

Va iniciar els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona estudiant amb J. Font i Buyé i més tard amb Lluís Millet. Als dinou anys ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire i partir d’aquell moment dedicà la major part de la seva vida a aquesta institució. El 1900 fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector de l’Orfeó. Més tard ocupà el lloc de bibliotecari al Palau de la Música i el 1941 va succeir a Millet com a director. Fou fundador de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra. Com a director d’orquestra donà primeres audicions d’obres de Richard Strauss, Béla Bartók i Gustav Mahler. Fou mestre de capella auxiliar de l’Església de Sant Felip Neri de Barcelona i presidí la secció barcelonina de la Societat Internacional de Música Contemporània.

En el camp de la musicologia, els interessos de Pujol es centraren en el folklore musical. Dirigí l'"Obra del cançoner popular català” i fou membre de l’Institut Espanyol de Musicologia. Amb col·laboració amb Joan Amades el 1936 va escriure el “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors”. Va col·laborar a la Revista Musical Catalana i a La Veu de Catalunya. Fou un dels creadors del repertori coral català ja que gràcies al seu treball musicològic va establir un nou i ampli repertori coral d'autors catalans que fins aleshores restaven inèdits. Va compondre música per a piano, diverses obres de cambra, nombroses cançons, obres per a cobla i música coral de temàtica tan profana com religiosa. Estilísticament pren com a referència el folklore i el post-romanticisme i desenvolupa un obra plena de lirisme i de sabor inconfusiblement català.