1927 INSTITUT FOLKLORE CATALUNYA CREACIÓ DELEGACIONS - CARTA A M. RIBAS D´IGUALADA D´EN JOAN RIGALL

1927 19 / 2 CARTA IMPORTANT DEL DIRECTOR GENERAL EN JOAN RIGALL I CASAJUANA A M. RIBAS D´IGUALADA EXPLICANT-LI LES SEVES IDEES DE COM HA DE FUNCIONAR EL MON DELS ESBARTS FOLKLORICS I LA SEVA APLICACIÓ... ESCRITA I SIGNADA DE PUNY Y LLETRA PER EN RIGALL (UN TROÇ D´HISTORIA DEL PAÍS).

217 x 168 mm. aprox. ...DOBLECS PER HABER ESTAT PLEGADA i una mica de pols....taquetes al cantó dret junt al margé

El mes de novembre de l'any 1923 el folklorista Joan Rigall i Casajuana deixa l'Esbart Folklore de Catalunya i funda l'Institut de Folklore de Catalunya, que a primers de l'any 1924 d'ona d'alta. La seu social serà al carrer Nou de la Rambla, 16 a la ciutat de Barcelona.

L'Institut de Folklore de Catalunya volia ser una institució autònoma dedicada al cultiu de la dansa tradicional catalana, deslligada de qualsevol esbart dansaire. Idea precursora en aquell moment, segurament emmirallada en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però sense el suport econòmic d'aquella institució i que no va tenir la continuació institucional desitjada.

L'Institut significava doncs, un canvi en l'estratègia de l'obtenció de la informació folklòrica que calia. Rigall anhelava establir un elenc de col·laboradors que realitzessin, en part, aquest treball de camp.

La presidència inicial va recaure en Salvador Palau i Rabassó, advocat de la Liga Regionalista. Rigall i Castells en foren socis fundadors.

Aviat Rigall es veu en la necessitat de disposar d'un grup de dansaires ben preparats per a poder fer front als compromisos tant d'actuacions com petites demostracions il·lustratives de les seves conferències.

A finals de juliol de l'any 1926 havia començat a perfilar-se l'Esbart de Dansaires Montserrat que quedaria constituït el mes d'agost següent. Durant els primers mesos la direcció del mateix va fluctuar d'unes mans a les altres, acabant la direcció a les mans de Leandre Peracaula (1896-1966). Aquest nou Esbart Montserrat, evidenciava una manca de mitjans. És en aquest moment que aquest esbart s'adscriu a l'Institut de Folklore de Catalunya, passant a estar dirigit per Joan Rigall. Aureli Capmany, que com he deixat clar en altres intervencions mai havia abandonat l'amistat amb Rigall, és nomenat president honorari de l'Esbart de Dansaires Montserrat. Leandre Peracaula passarà a ser mestre auxiliar durant un temps, a través del qual hi entrà a ballar en Joan Comas i Vicens (1909-1977) provinent de l'Esbart Pàtria el qual també serà iniciat per Rigall en la recerca i anotació de balls i danses tradicionals.

L'Institut de Folklore de Catalunya i l'Esbart de Dansaires Montserrat sembla que no comptaren mai amb el suport personal de Serra i Pagès. Aquest detall que pot semblar molt simple, significa a la pràctica l'absència de recolzament que fins llavors havia gaudit davant d'alguns cercles culturals com l'Arxiu d'Etnologia i Folklore de Catalunya o la realització de les no poques actuacions a tall d'il·lustració de les conferències que efectuava Serra i Pagès. En canvi Aureli Capmany segueix al costat de les iniciatives de Rigall.

El 1926 Rigall efectua els reculls del Bolero i la Jota de sa pastera a Bunyola, el Copeo a Manacor, el Ball de les Àligues a Pollença i el Ball de Sant Joan Pelós a Felanitx a més de diverses cançons. Semblen respondre a algun viatge realitzat a Mallorca, segurament per motius comercials.

Per aquell temps els dansaires de l'Institut de Folklore de Catalunya eren: Josep Maria Castells i Andilla, Joan Comas i Vicens... Posteriorment entrarien Màrius Blanch i Lluís Trullàs i Ribas procedent de l'Institut de Folklore de Cornellà, delegació de l'Institut de Folklore de Catalunya. Joan Rigall, com a mestre, treballa a dues bandes, amb l'Institut i amb l'Esbart Montserrat, sent poc productiu pel que fa a nous reculls de danses. El que farà Rigall és enviar a deixebles seus com J M Castells a fer les tasques de recerca...

El dissabte 26 de juny de 1926 Joan Rigall va pronunciar a la Sala Parthenon del Centre B. S. Rigall va disertar sobre: La significació del folklore, costums mallorquines i costums catalanes. Els alumnes de l'Institut de Folklore de Catalunya van il·lustrar la conferència en la part de balls i Josep Taxés feu el recitat de cançons.

L'any 1927 la junta directiva de l'Institut de Folklore de Catalunya estava formada per les següents persones:

Director general: Joan Rigall i Casajuana

President:       Joaquim Degollada

Vice-president:   Josep Duró i Gil

Secretari:        Manuel Basses

Vice-secretari:    Francesc Parella

Tresorer:        Josep Fíguls

Bibliotecari:      Francesc d'A. Alavedra

Vocals:          Josep Bolló, Josep Pradell

L'any 1927 mentre dirigeix l'Institut de Folklore de Catalunya, Joan Rigall composa la segona sardana "Melangia".

L'any 1928 a l'Institut de Folklore de Catalunya es parla d'organitzar un Congrés Tradicionalista amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, idea que primerament havia exposat Rossend serra i Pagès en les seves conferències.

L'any 1929 mor Rossend Serra i Pagès, la persona amb la qual Joan Rigall havia crescut ideològicament i s'havia format com a folklorista.

El dia 26 de desembre de 1929 l'Institut de Folklore de Catalunya fa una actuació a Horta (Barcelona). D'aquesta presentació es formarà l'Esbart del Foment Hortenc que serà dirigit per Joan Rigall i que farà la seva presentació el dia 1 de juny de 1930. Posteriorment serà dirigit per Josep Maria Castells i Andilla que serà nomenat per Joan Rigall, delegat a Horta i professor de l'Institut de Folklore de Catalunya, iniciant així la relació amb aquest barri barceloní.

Durant aquells darrers anys 20 i primeries dels 30 és quan Rigall, després de moltes pressions i a contracor, comença a admetre el fet que els dansaires a més de mostrar la cultura tradicional de Catalunya han de fer-ho amb un vestuari que identifiqui aquesta societat amb un vestuari característic com per exemple el més assemblat dels que portava la gent en els sXVIII i XIX. Mig conveçut comença a aplicar-ho però no sempre.....ETC...