CARTA 20 - 11- 1925 D´EN JOSEP ZALDIVAR DIRECTOR DE L´ESBART FOLK-LORE DE CATALUNYA A DESTINATARI DE IGUALADA (ESTÁ TAXAT) DIENT: "...QUE COM SIA HA SIGUT SOSPESA LA FESTA QU´ES TENIA PREPARADA PEL PROPER DIUMENGE DIA 22 AL OLIMPIA, APROFITARÉ EL DIA PER POGUER CONTINUANT ASSAJANT... SOBRE TOT TOTHOM A L´HORA. AH, I QUE NO S´ADORMIN..." - TEXTE MECANOGRAFIAT FIRMA DE PUNY I LLETRA D´EN ZALDIVAR.(UN ALTRE TROÇ D´HISTORIA DEL FOLKLORE CATALÀ).
En Zaldivar representa la tendencia oposta a Joan Rigall. - a peu de carta imprès (font petita): 418 sessions de danses donades fins a fi de l´any 1924.
en foto: a ma esquerra tota la directiva i honors de "ESBART FOLK-LORE DE CATALUNYA FUNDAT EN L´ANY 1908
280 x 215 mm. aprox. ...doblecs centrals, horizontal i vertical per haber estat plegada. ...rasgats varis i faltes. ...dos petits forats fora de texte. ...paper una mica groc. ...bonica marca d´aigua complerta d´una aliga volant i el texte "extra strong"
El dimecres 6 d’abril de 1921 a les 10 del vespre, l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit per Joan Rigall va fer una representació de danses i balls tradicionals al Teatre El Dorado de Barcelona, acompanyats de la cobla Barcino. Van ballar 12 parelles.
El 16 de maig de 1921 l'Esbart Folk-lore de Catalunya realitza una actuació al Centre Autonomista del Prat de Llobregat durant la qual se li lliurarà a Joan Rigall el Títol de Soci Honorari.
El primer semestre d'aquell mateix any ingressa a l'esbart Josep Zaldívar i Ruíz provinent de l'Esbart Infantil del Centre Social de Betlem, que posteriorment dirigirà l'Esbart Folklore de Catalunya, juntament amb els quatre germans Estorch. Posteriorment la Ramona Estorch fa el recull d'algún ball i publica articles a l'Arxiu de Tradicions Populars dirigit Per Valeri Serra i Boldú.
El dijous 18 d’agost de 1921 l’Esbart Folk-lore de Catalunya va participar en el festival que a benefici dels ferits de Melilla es va fer a la muntanya del Tibidabo. La vetllada folklòrica va tenir lloc en el Gran Casino del Tibidabo, realitzant el següent programa de dansa: el rotllet d’Alinyà, ball enrobat de la Ribera del Segre, galop de cortesía de Gurb, ballet de Déu del Ripollès, dansa de Castellterçol i el ball de gitanes del Vallès.
El mes de setembre de 1921, entren a formar part de l’Esbart Folk-lore de Catalunya: Lluís Torras, Frederic Gaude i Asensio, Andreu Oliver i Bartomeu Tarradas.
Setmanes més tard Frederic Gaude i Asensio, fa entrar a l’esbart a la seva esposa Feliciana Pardillos. Aquesta afició la contagien posteriorment als seus fills, Frederic Gaude i Pardillos i Isabel Gaude i Pardillos que segueixen dins l’esbart les ensenyances del mestre Rigall. L’any 1936/37 Frederic Gaude i Asensio, és reclutat portant-lo al front d’Aragó, morint a la batalla de l’Ebre l’any 1938.
Anys més tard el seu fill, Frederic Gaude i Pardillos entra com a dansaire a l'Esbart de l'AEEF dirigit per Joan Rigall i posteriorment entra també a format part de l’Esbart Folk-lore de Catalunya (any 1954). Pren molt interès en l’aprenentatge de la dansa secular catalana i de les mans dels directors Joan Bial i Serra, primer i Josep Zaldivar i Ruíz, després, comença a prendre notes dels balls i danses i demés ensenyances que Rigall, Bial i Zaldívar havien recopilat. Al pas dels anys F Gaude Pardillos, acaba sent director de l’esbart (1963-1976); formant part també de diferents esbarts dansaires i realitza una labor de recerca de la dansa tradicional…
L'any 1921 entra a formar part, com a dansaire, de l'Esbart Folklore de Catalunya Joan Matas Higuanet. Set anys després, va passar a dirigir el Esbart Sant Jordi del barri de Sants així com també l'Esbart del Casal Nacionalista de la Barceloneta, que quasi sempre actuaven conjuntament.
Els dansaires de l’Esbart Folk-lore de Catalunya l’any 1921, eren els següents: Lluís Torrras, Andreu Oliver, Bartomeu Tarradas, Joan Matas Higuanet, Josep Ma Castells, Feliciana Pardillos, Frederic Gaude i Asensio, ...
L’1 d’octubre de 1921, l’Esbart Folk-lore de Catalunya balla a Molins de Rei. Activitat organitzada per l’Orfeó Pàtria a l’estatge del Centre Catòlic (en construcció).
L’any 1922 s’organitza a Barcelona un homenatge a Pep Ventura. El Comitè d’Honor va estar format pel president de la Mancomunitat de Catalunya, els alcaldes de Barcelona, Girona, Figueres i La Bisbal d’Empordà; els senyors Ramon Pella i Tort, Salvador Raurich, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, Joan Millet, Agustí Calvet, de Barcelona; J Puig Pujades, Salvador Dalí, de Figueres; Miquel Roger Crosa de Palamós; Salvador Albert de Sant Feliu de Guíxols; Cecili Granada de Pujadas, de Corsà; i Amadeu Roig, de Palafrugell. Uns dies després, el 9 de juny de 1922 es llegia a La Vanguardia l’inici de les festes d’Homenatge a en Pep Ventura. Hi van actuar quatre cobles amb audicions de sardanes diumenge a les 11 del matí a la plaça Sant Jaume (cinc sardanes) i a la tarda a les 4 (17 sardanes) al Palau de la Fira de Mostres, al Parc de la Cutadella. La Sardana La Santa Espina de Enric Morera, serà tocada per les quatre cobles. El temps no va acompanyar, però el públic no va defraudar. Entre altres entitats culturals barcelonines l’Esbart Folklore de Catalunya.
A més del seu interès per la sardana, però, l’Ateneu Empordanès s’involucra també en el projecte del músic Salvador Raurich de recuperació de la dansa del Contrapàs. Segons s’explica en La Vanguardia del 28 de juliol de 1922:
“El “Ateneu Empordanès” ha aceptado la iniciativa que le ofreció el compositor y critico musical don Salvador Raurich, para emprender definitivamente la restauración del “Contrapàs” Para la realización de esta iniciativa el “Ateneu” ha aceptado la colaboración del “Esbart Folk-lore de Catalunya”, que dirige don Juan Rigall y los primeros ensayos tendrán efecto teniendo como base un importante ejemplar musical de esta danza procedente del Ampurdán que reune todas las características de autenticidad”
El comitè per a la restauració d’aquesta antiga dansa catalana anomenada “Contrapàs” va quedar constituït de la següent forma: president honorari, Eusebi Corominas; president efectiu, el president de l’Ateneu; vicepresident, Timoteu Colominas (neix l’any 1866, mort l’any 1926) ; president de l’Esbart Folklore de Catalunya; vocals, Ramon Pella i Tort, Jaume Cabarrocas i Lluch; director coreogràfic, Joan Rigall i Casajuana, director de l’Esbart Folklore de Catalunya; assessor tècnic i cronista, Salvador Raurich; secretàri, Lluís Camós i Cabruja.
Els anys 1922 i 1923 els dansaires de l’esbart són: Lluís Torras, Andreu Oliver, Bartomeu Tarradas, Feliciana Pardillos, Frederic Gaude i Asensio, Joan Matas Higuanet....
Comença una etapa d’expansió de l’Esbart Folk-lore de Catalunya, que posteriorment continuarà amb el mestre Josep Zaldivar i Ruíz, creant sucursals del mateix en diferents barris de Barcelona i poblacions del seu interland.
L'any 1923 Joan Rigall nomena a Josep Maria castells i Andilla mestre auxiliar de l'Esbart Folk-lore de Catalunya.
El 28 de febrer de 1923 l'Esbart Folk-lore de Catalunya realitza una actuació a l'Escola Industrial de Barcelona, llavors anomenada Universitat Nova. Assisteix a l'acte Alber Einstein que també hi fa una conferència. Organitza l'acte el Consell de Pedagogía de la Mancomunitat de Catalunya amb el recolzament de l'Institut d'Estudis Catalans.
Joan Rigall crea una delegació de l’Esbart Folk-lore de Catalunya a Gavà que dirigeix ell personalment.
El 22 de març de 1923 es publica el darrer butlletí de l'Esbart Folk-lore de Catalunya.
A Sant Just, s’ha ensenyat a ballar sardanes en totes les èpoques d’ençà que aquesta dansa popular es va introduir a la població. El dia 25 d’abril de 1923 la publicació "Rubricatum" va publicar la crònica que es transcriu tot seguit “Sant Just Desvern -Han començat amb força concurrència de joves i de noies, les lliçons de sardanes i ballets populars en aquest poble, a càrrec del Director de l'Esbart Folk-lore de Catalunya en Joan Rigall”. Aquesta és la primera referència documental que s’ha pogut trobar sobre l’ensenyament sardanista a Sant Just.
La primavera de l'any 1923 l’Esbart Folk-lore de Catalunya anuncia la creació d’un festival de dansa amb periodicitat anual, amb la finalitat de mostrar el ric i extens repertori de dansa tradicional que el seu mestre J Rigall ha pogut conrear i aprendre en tots aquests anys.
“Festes de la Dansa Catalana” aquest és el títol que se li donarà a aquest esdeveniment cultural organitzat pel mateix esbart. Amb aquesta festa la direcció de l’esbart vol posar de manifest la feina feta durant els darrers anys i l’esforç que comporta dita organització.
La primera festa es va dividir en tres sessions, celebrarant-se durant tres diumenges per la tarda: 29 d’abril i 13 i 27 de maig de 1923.
L’espai escollit per aquest esdeveniment va ser la pista del “Frontón Condal” al carrer de Rosselló, 219 de la ciutat de Barcelona.
En aquestes sessions es presentava la secció de danses de l’Esbart Folk-lore de Catalunya amb els seus 60 dansaires, dirigits pel seu mestre Joan Rigall i Casajuana.
Les prop de tres-centes danses que tenia recollides el mestre Rigall fins a les hores va ser impossibles de ser representades pels seus balladors, entre els tres dies, però si que van fer una mostra de les quaranta o cinquanta més representatives. Procurant que estiguessin representades totes les comarques catalanes.
Es va ballar el Ball de Gitanes del Vallès a l’estil de Sant Vicenç de Castellet amb un conjunt de 24 parelles.
La secció de festes i excursions de l’Esbart Folk-lore de Catalunya va engalanar i decorar el local del “Frontón Condal” i la secció de publicacions es va encarregar de la edició dels programes de mà, amb el prefaci d’un eminent folklorista amb les explicacions dels balls i danses que es van representar i els cartells anunciadors a fi de publicitar aquest esdeveniment. Una edició d’un gran valor folklòric.
Les inscripcions es van fer a: carrer Enrique Granados, 32 entresòl; de 8 a 9 de la nit. I durant el dia a Casa Rigol, carrer Petritxol, 17 botiga.
IMATGE DE L’INTERIOR DEL “FRONTÓN CONDAL”. ESPAI ON ES VAN FER LES "FESTES DE LA DANSA CATALANA".
El 27 de maig de 1923 es fa la darrera sessió de danses de Les Festes de la Dansa Catalana al Frontón Condal, organitzada per l’Esbart Folk-lore de Catalunya que tant èxit a tingut en les altres dues sessions.
El programa és com segueix: ball de cascavells d’Ametlla de Merola, L’Eixida (dansa típica del Tararot) de Tàrrega, ball de les cintes del Vallès, l’Indiot de La Seu d’Urgell, Ball enrobat de la Ribera del Segre, ball de Nans de Berga, ball pla d’Alinyà, el Rotllet d’Alinyà, ball de la Cerdanya d’Alp, galop de cortesia de Gurb, ball de les Gitanes del Vallès interpretat per 48 balladors i balladores (24 parelles).
A més es van tocar sardanes, algunes d’elles d’estrena que va poder ballar també el públic assistent.
Les cobles que es van fer càrrec de la part musical van ser La Principal de Peralada i la Barcelona.
En el decurs de l'any 1923 Josep Vilaginés i Tarrés "Pep de la barretina" d'Alinyà és a Barcelona cercant feina. Joan Rigall el fa anar a l'esbart perquè li ensenyi els balls del seu poble natal: el Ball Pla, el Rotllet, la Bolangera i l'Esquerrana.
El dia 11 de setembre de 1923, en el decurs de l’Homenatge a Rafael de Casanova, l’Esbart Folk-lore de Catalunya hi participa aportant-hi una corona de flors de igual manera que altres entitats catalanes. A les deu del matí hi ha diversos aldarulls i la policia carrega contra el públic assistent havent-hi diversos detinguts i ferits, tal i com explica el diari La Vanguardia.
L'any 1923 les activitats de l'esbart han minvat i la junta directiva queda de la seguen manera:
Junta General:
President: Timoteu Colominas i Coll
Vice-president: Josep Maria Parés
Secretari 1r: D. T Montserrat
Secretari 2n: Josep Raluy
Tresorer: Joan Bial i Serra
Bibliotecari: Josep Escayol
Vocal: Joaquim Boet
Secció Danses:
President Director: Joan Rigall i Casajuana
Secretari: Josep Bolló
Vocal: Joan Rigol, J. Bou
Secció Festes i Excursions:
President: Joan Rigol
Vocal: J. T Montserrat, Josep Maria Castells i Andilla
A primers de l'any 1924 Joan Rigall envia al seu deixeble Josep Maria Castells a fer de director a l'Esbart Pirinenc, de la Secció Folklòrica del Cercle Barceloní d'Obrers de Sant Josep.
MEMBRES DE L'ESBART FOLK-LORE DE CATALUNYA A LES DERRERIES DELS ANYS 20 DEL SXX AMB LA PETITA CARMETA COMAS AL CENTRE.
El temps anava passant i sembla ser que dins del mateix esbart es mostren clarament dues tendències:
Els seguidors de Joan Rigall i Casajuana amb la idea de mantenir la recerca de les antigues coreografies de les danses i els balls ancestrals de tot Catalunya, catalogant-los i transcrivint les característiques de cada zona, anotant les diverses alteracions que el temps va marcant i tota la part històrica, la indumentària i música, les cançons, els instruments, etc...
Els seguidors de Josep Zaldivar i Ruíz que volen utilitzar les tècniques de dansa professional per als moviments dels elements dansaire i les coreografies que per les seves característiques son propícies per a ser modificades. Amb l’intenció de donar una major vistositat en la execució dels balls i les danses. Posteriorment Josep Zaldivar, Maria Rusca i Palmira (Pamela) Alcoberro, tots vinculats a l'Esbart Folk-lore de Catalunya en diferents anys, ostentarien la càtedra de Dansa Folklòrica de l'Institut del Teatre de Barcelona. Als anys 1944/1945 la creació del Conservatori a l'Institut del Teatre suposà també un canvi del pla d’estudis, d’acordambel que havia estat establert per a tot l’Estat, possiblement suggerit per Díaz-Plaja. A la de Declamació, s’hi afegiren les matèries de Rítmica, Caracterització i Indumentària; a la d’Escenografia, s’hi incorporaven també les dues darreres assignatures, i a Dansa, els estudis s’estructuraven en Ballet Clàssic, Ball Espanyol i Indumentària. En els anys successius, aquest pla varià molt poc. S’ampliaren lentament el nombre d’hores i dies de classe, i s’afegiren algunes matèries teòriques, com ara història de la Cultura i Història de l’Art. La següent innovació significativa no es produí fins el curs 1949-1950, en què foren creades les càtedres de Dibuix Geomètric i, sobretot, la de Declamació Catalana i la de Danses Folklòriques Regionals, en un primer i tímid intent d’acostar l’Institut a la realitat del país. Les classes de Declamació Catalana sempre foren, però, optatives per als alumnes. D’aquestes innovacions, la Memoria d’aquell curs deia: «[…] la Dirección considera felizmente terminada la tarea de estructuración de las Enseñanzas del Instituto de Teatro. Durante diez años, y contando con el apoyo constante de la Excma. Diputación Provincial, han ido paulatinamente creándose las diversas enseñanzas que permiten asegurar a nuestro Instituto el puesto de primer Conservatorio Dramático de Europa.» En aquests anys s’incorporaren al professorat Rosario Contreras (substituint María de Ávila), que durant quaranta anys va tenir al seu càrrec una part de les classes de Dansa Espanyola, i després Josep Zaldívar i Maria Rusca, per a Dansa Folklòrica.
El diumenge 7 de desembre de 1924, l’Esbart Folk-lore de Catalunya organitza a Vilassar de Dalt la “Festa de la Dansa del Ritme i la Plàstica”
El programa d’actes va ser com segueix:
Matí: actuació de l’esbart.
La Patum de Berga, L’Indiot de la Seu d’Urgell, el Ballet de Folgueroles i la Dansa de Castellterçol, tots recollits pel mestre Rigall. Acabant la festa matinal amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Barcelona.
Tarda: les actuacions de la tarda van començar amb les cançons gesticulades del mestre Llongueras a càrrec dels nens i nenes de l’Esbart de Gavà sota la direcció de Montserrat Font i Torras i del mestre F Hernàndez Monjo.
A continuació els nens del mateix esbart van ballar: el Patatuf de Tarragona, el Rotllet d’alinyà, el Galop de Cortesia de Gurb, tots els balls recollits pel mestre Rigall, llevat del darrer ball que va ser l’Hereu Riera del Pallars recollit per Enric Vigo.
La segona part de la jornada de la tarda va acabar amb l’interpretació d’un seguit de balls recollits pel mestre Rigall, a càrrec de l’Esbart Folklore de Catalunya: l’Esquerrana d’Alinyà, ball del Ram de Sant Cugat del Vallès, la Contradansa d’Alentorn, el ball Enrobat de la Ribera del Segre, el Ball Pla d’Alinyà, acabant amb el Ball de Gitanes del Vallès, que tant èxit sempre te entre el públic.
A finals de 1924 el mestre Joan Rigall i Casajuana deixa l’Esbart Folklore de Catalunya, per crear l’Institut de Folklore de Catalunya. La seva tasca continuarà amb la col·laboració en altres esbarts i també amb la continuada recerca del ric folklore català en companyia d’algun dels seus deixebles. També continuarà interaccionant amb l’Esbart Folk-lore de Catalunya per il·lustrar les seves conferencies que seguirà donant per tot Catalunya...
La direcció de l’esbart passa al mestre Josep Zaldivar i Ruíz (càtedra de dansa de l’Institut del Teatre).
La junta directiva de l'Esbart Folk-lore de Catalunya queda com segueix:
President: Antoni Paré i Galopà
Director: Josep Zaldívar i Ruíz
Direcció musical: Joan Bial i Serra
Tresorer: Josep Bolló
El diumenge 26 de juliol de 1925, l’Esbart Fok-lore de Catalunya actua al gran saló del Tibidabo al costat de la cantant Cheriette Kling acompanyada del pianista Rudolf Peringer. L’Esbart va aprofitar per anunciar al públic assistent una nova actuació de dansa tradicional al poble de Begues. Sent president de l’esbart Timoteu Colominas i Coll (Balaguer 1866, Barcelona 1926).
Espagne (Lleida)
Español
English
Deutsch
Français
Português
Italiano