Masó: Arquitectura pública durant la Mancomunitat
Edició de Jordi Falgàs
Autors: Gemma Domènech, Jordi Falgàs, Rosa M. Gil & Joaquim M. Puigvert
IDIOMA: en català / catalán & english / inglés
Edita Fundació Rafael Masó (amb el suport de Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Mancomunitat de Catalunya & Úrsula Llibres
2014
254 pág.
24 x 17,5 cm.
Tapa dura
Papel de excelente calidad
Il·lustracions i fotografíes antigues a color i en b/n
Como nuevo!!
Obra relativa a l’exposició que porta el mateix nom que el llibre. Comissariat: Gemma Domènech, Jordi Falgàs i Rosa M. Gil Tort. Reproduccions fotogràfiques: Jordi Puig. Exposició produïda per la Fundació Rafael Masó, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona, la Diputació de Girona i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
El 6 d'abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Durant deu anys la Mancomunitat va fer possible que Catalunya recuperés una porció de l'autogovern que havia perdut dos-cents anys abans. Com a conseqüència, tant Prat de la Riba com el seu successor, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, van donar un enorme impuls a la creació de serveis i infraestructures públiques. Pintors, escultors, artesans i arquitectes que s'identificaven amb el Noucentisme van tenir l'oportunitat de participar en la construcció d'edificis públics bé per encàrrec directe de la Mancomunitat o de les Diputacions i ajuntaments: hospitals, escoles, biblioteques, cementiris, museus, parcs i jardins, i oficines de correus i telègrafs. L'efervescència del sector públic també es va fer patent en l'auge de l'associacionisme i el cooperativisme, que també va promoure la construcció d'edificis.
Plenament identificat amb el Noucentisme, durant aquests anys Rafael Masó va rebre nombrosos encàrrecs i va participar en diferents concursos. Malauradament, igual que la mateixa Mancomunitat, per a Masó el període va tenir un final fatídic amb el cop d'estat de Primo de Rivera de 1923, que li va comportar una setmana de presó i la inhabilitació.
Aquesta exposició virtual és un complement de la que es pot visitar a la Casa Masó, on es pot veure un recull dels projectes més rellevants d'obra pública de Masó durant els anys de la Mancomunitat, amb la voluntat de donar a conèixer aspectes fins ara desconeguts i nombrosos documents, dibuixos, plànols i imatges inèdites en el context artístic, social i polític de l'època
Masó. Arquitectura pública durant la Mancomunitat, és una revisió de l'obra pública que va concebre l'arquitecte sota l'aixopluc del projecte nacional impulsat per Enric Prat de la Riba el 1914. La mostra, que s'inscriu dins els actes de commemoració del centenari de la Mancomunitat, ha servit també per inaugurar la nova sala d'exposicions temporals i espai polivalent de la Casa Masó, a la planta baixa de l'edifici, que en completa la reforma i l'“obre definitivament a la ciutat”, tal com va expressar-ho el seu director, Jordi Falgàs. De fet, la incorporació d'aquest local situat a peu de carrer i que fins fa poc ocupava la llibreria Ulyssus facilitarà l'accés a les activitats que programi la fundació, i de retruc permetrà millorar de manera notòria la presentació dels projectes expositius, que fins ara s'havien de disposar als passadissos i les habitacions de la segona planta, recuperades també recentment per incorporar al circuit dos dormitoris dissenyats per Masó.
L'exposició que estrena la sala, d'accés gratuït i que estarà oberta fins al 31 de gener de l'any vinent, documenta aspectes fins ara desconeguts de l'activitat desplegada per Masó durant els deu anys de vigència de la Mancomunitat, que va promoure la modernització del país amb l'impuls de grans obres públiques vinculades a la creació de xarxes de carreteres, comunicacions, biblioteques i escoles fins al 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera va comportar la suspensió de l'autogovern i una setmana de presó per al mateix Masó, aleshores regidor a l'Ajuntament de Girona, i la seva inhabilitació per assumir cap obra pública. Amb plànols, dibuixos i imatges inèdits, el recorregut per la mostra corrobora l'especial rellevància que va tenir l'arquitectura oficial que Masó va projectar durant aquest període que coincidiria, com cap altre, amb la seva pròpia voluntat de dotar el país d'una estètica al servei del progrés nacional que simultàniament preconitzava el noucentisme.
Molts dels projectes recollits corresponen a encàrrecs directes que va rebre de la Mancomunitat, com ara l'Oficina de Telèfons de Girona o la Clínica de Salut Mental de Santa Coloma de Gramenet. D'altres van ser fruit de concursos convocats pels ajuntaments o la Diputació que responien al mateix esperit, com ara l'Escola d'Arts i Oficis, o d'encàrrecs d'entitat privades que, no obstant això, també encaixen amb el servei públic per la seva voluntat d'influir en la societat, com ara la concepció del nou Casal Autonomista de Girona o de la Cooperativa de Canet de Mar.